LETÒNIA
1.
LA CIUTADANIA
El 4 de maig de 1990, la República de Letònia va declarar la restauració de la seva independència amb totes les conseqüències legals: restaurar el cos de la llei (inclosa la Constitució, el Codi Civil, la Llei de Propietat, la Llei de Ciutadania, etc.), i les institucions democràtiques.
Una part integral de la restauració de la independència de la República de Letònia era el restabliment de la situació i els drets de les persones reconegudes com a ciutadans de Letònia en virtut de la Llei sobre la ciutadania de 1919, així com els seus descendents. Alhora, les autoritats letones es van enfrontar a una situació en la qual un gran nombre de persones que havia emigrat a Letònia durant el període d'ocupació soviètica i havien perdut la seva ciutadania russa després de la dissolució de la Unió Soviètica, estaven residint permanentment a Letònia. Aquestes persones, però, mai havien estat ciutadans de la República de Letònia i, atès que no podien adquirir automàticament la nacionalitat letona, es va establir un estatus temporal especial per als ex-ciutadans de l'URSS: eren "no ciutadans". Però tampoc eren apàtrides: la protecció proporcionada es va estendre més enllà del que requeria la Convenció de 1954 sobre l'Estatut dels Apàtrides.
Actualment,
els no-ciutadans gaudeixen de la mateixa protecció davant la llei,
tant a Letònia com a l'estranger, i són l'únic grup de persones,
al costat dels ciutadans, als que se’ls concedeix la residència
permanent a Letònia ex lege. A més, poden tenir residència
permanent en un país estranger i conservar tots els drets i
privilegis per viatjar lliurement i tornar de nou a Letònia en
qualsevol moment. Els no-ciutadans tenen les mateixes garanties
socials que els ciutadans letons, i gaudeixen de la majoria dels
drets polítics. L'única diferència significativa entre ells és el
dret a vot i a treballar en l'administració pública, o a ocupar
llocs directament relacionats amb la seguretat nacional.
L’1d’octubre
de 2013 va entrar en vigor la nova Llei de ciutadania, la qual
pretenia ajustar l’antiga Llei tenint en compte la situació a
Letònia i al món des de 1998, i simplificar encara més el procés
d'adquisició de la ciutadania i la naturalització.
Pel
que fa al primer objectiu, l'augment de la mobilitat de la població
de Letònia després d'unir-se a la UE i, en conseqüència, la
necessitat de mantenir els llaços amb els ciutadans de tot el món
ha determinat la necessitat d'ampliar l'abast de la doble
nacionalitat. Segons les modificacions, els descendents dels exiliats
de Letònia i els letons de tot el món poden obtenir la ciutadania
letona i, alhora, conservar la nacionalitat d'un altre país. A més,
la ciutadania pot ser retinguda pels ciutadans letons als quals s'ha
concedit la ciutadania d'un Estat membre de la UE, un Estat europeu
membre de l'Associació de Lliure Comerç, un estat membre de l'OTAN,
Austràlia, Brasil i Nova Zelanda.
Pel
que fa al segon objectiu, s'han implementat diverses mesures:
-
La ciutadania letona es concedeix automàticament als fills dels
apàtrides i els no-ciutadans: el consentiment d'un dels pares és
suficient per registrar a un nen acabat de néixer, els pares del
qual són apàtrides o no-ciutadans letons en el moment de la
inscripció del naixement en el registre civil.
-
Un nen menor de 15 anys que no s'ha registrat com a ciutadà letó en
el moment de la inscripció del seu naixement pot ser registrat com a
ciutadà amb una sol·licitud presentada per un dels pares. Entre els
15-18 anys, el nen pot dirigir-se directament a ser registrat com a
ciutadà.
-
Els alumnes que han adquirit més de la meitat del programa
d'educació bàsica en letó estan exempts de tots els exàmens de
naturalització i estan registrats com a ciutadans en presentar una
sol·licitud de naturalització d'acord amb els procediments
estàndard.
-
Els requisits de la prova de naturalització de la llengua letona
s'han estandarditzat i estan en línia amb els requisits de les
proves d'idiomes centralitzats en les institucions educatives, ja
siguin institucions educatives minoritàries de Letònia o nacionals.
Com a resultat de les modificacions, ex militars de l'URSS que van
optar per romandre vivint a Letònia després de la desintegració de
la Unió Soviètica ara tenen la possibilitat d'adquirir la
ciutadania letona, completant el procés de naturalització.
Des
de la restauració de la independència el 1991, Letònia ha
participat en una tasca difícil a llarg termini per promoure la
integració social. La Unió Europea ha aprovat l'aplicació de la
Llei de ciutadania i el procés de naturalització en el seu conjunt.
2.
NATURALITZACIÓ
El
procés de naturalització sempre ha jugat un paper important en la
promoció de la integració social a Letònia. Per facilitar el
procés i augmentar el nombre de ciutadans, la naturalització s'ha
facilitat: l'estructura i el contingut dels exàmens s'ha adaptat a
l'ús funcional de la llengua; els exàmens de llengua i història
s'han simplificat; el nombre de documents a presentar s'ha reduït; i
el procés de sol·licituds de consideració de la naturalització
s'ha optimitzat.
El
percentatge de no-ciutadans (dades a 1 de gener de 2016) ha caigut
per sota del 12% (en 252.017 persones) en comparació amb el 29%
(aproximadament 730.000 persones) del 1995, quan es va iniciar el
procés de naturalització. Segons estudis recents, l'1 gener de
2016, el 84% dels residents de Letònia eren ciutadans. De l’1 de
febrer de 1995 a l’1 de gener de 2016, la ciutadania letona s'ha
concedit a 143.528 persones per un Decret del Consell de Ministres. A
més, un 63% dels habitants d'origen ètnic rus són ciutadans
letons, i el 99% dels nens nascuts a Letònia el 2015 han estat
ciutadans letons.
D’acord
amb l’article 12 de la Constitució de Letònia, les normes
generals per a la naturalització són les següents:
1.
La ciutadania de Letònia es concedirà per naturalització només a
aquelles persones que estiguin registrades en el Registre de Veïns
i que el seu lloc de residència permanent, en la data de
presentació de la sol·licitud de naturalització, hagi estat a
Letònia durant no menys de 5 anys comptant a partir del 4 de maig
de 1990 (per a les persones que van arribar a Letònia després de
l'1 de juliol de 1992 el termini de 5 anys comptarà a partir de la
data de l'emissió del seu permís de residència permanent).
2.
A aquelles persones que coneguin la llengua letona
3.
A les persones que coneguin els principis bàsics de la Constitució
de la República de Letònia i els "drets i obligacions del
ciutadà i la persona" del dret constitucional.
4.
A les persones que coneguin l'himne nacional i la història de
Letònia.
5.
A aquelles persones que tinguin una font legal d'ingressos.
6.
A les persones que han pres un jurament de lleialtat a la República
de Letònia.
7.
A les persones que han presentat una declaració de renúncia a la
seva nacionalitat anterior i han rebut un permís de expatriat de la
situació de la seva nacionalitat anterior (si es proporciona el
permís per la legislació d'aquest Estat), o hagi rebut un document
que certifica la pèrdua de la ciutadania. Però els ciutadans de
l'antiga URSS que el 4 de maig de 1990 vivien de forma permanent a
Letònia malgrat tinguin un certificat que no han adquirit la
ciutadania son tema d'un altre país.
8.
A aquelles persones que no estan subjectes a les restriccions de
naturalització que figuren en l'article 11 d'aquesta Llei.
9.
Si es té una declaració sobre la renúncia a la nacionalitat
anterior i el permís d’expatriació, o un document que certifiqui
la pèrdua de la ciutadania. Cal presentar la informació després
que la persona hagi estat notificada oficialment de que no hi ha
altres obstacles en contra de la seva concessió de ciutadania.
10.
El procediment per provar el coneixement dels principis bàsics de
la Constitució i els "drets i obligacions del ciutadà i la
persona" el dret constitucional, l'himne nacional i la història
de Letònia serà determinat per regulacions emeses pel Consell de
Ministres.
11.
Després de la presentació d'una sol·licitud de naturalització,
la persona haurà de pagar un impost estatal en la quantitat
determinada pel Consell de Ministres.
12.
Les persones a les quals se’ls ha denegat les sol·licituds
relatives a qüestions de ciutadania, poden presentar-les un any
després de la negació anterior.
Font: Humanrights
ESTÒNIA
1.
CIUTADANIA
Després
de la catàstrofe demogràfica arrel de la Segona Guerra Mundial i
l’ocupació de la URSS, en restaurar-se la independència l’any
1991 i en base a la continuïtat legal de la seva existència,
Estònia va poder re-habilitar els drets dels seus ciutadans
legítims. La Llei de la Ciutadania aprovada el 1992 està basada en
la Llei de 1938, i en el principi de consanguinitat ius sanguinis, de
manera que qualsevol individu, de qui almenys un dels pares és
ciutadà estonià, en néixer rebrà la ciutadania estoniana. Així,
amb la Independència d’Estònia, aquells que posseïen la
ciutadania estoniana abans de 1940 i els seus descendents van rebre
la ciutadania automàticament. La resta de residents podrien
aconseguir la ciutadania d’Estònia a través del procés de
naturalització. Al mateix temps, tots els residents que havien estat
ciutadans soviètics van tenir dret a registrar-se com a ciutadans de
Rússia com a país successor de la URSS, o a acollir-se a la
ciutadania d’algun altre estat. Des de 1992 més de 140.000
persones han aconseguit la nacionalitat estoniana a través del
procés de naturalització, i el passat 2008 encara eren 2.124
persones les que aconseguien la ciutadania, mostrant com el número
de persones a Estònia sense nacionalitat ha caigut des de el 32% al
1992 fins a un 7,8% a finals del 2008.
A
nivell legislatiu es pot observar també un important
desenvolupament. La modificació més important de la Llei de
Ciutadania del 1999 va garantir que s’atorgués la ciutadania
estoniana (a sol·licitud dels pares) a tots els menors de 15 anys
sense ciutadania nascuts a Estònia després del 26 de febrer de
1992: així, més de 10.000 nens van obtenir la ciutadania. A més, a
partir del 2002, els estudiants que aproven l’assignatura
d’educació per a la ciutadania en els exàmens finals de
batxillerat o de formació professional no necessiten realitzar la
prova de coneixements requerida per la naturalització. L’any 2001
es van homologar els exàmens corresponents de llengua estoniana i, a
partir d’aleshores, els estudiants que hagin aprovat els exàmens
finals de secundària no han de superar cap altre examen per
aconseguir la ciutadania estoniana.
Amb
tot, podem veure com Estònia és un país que vol crear un model de
societat multicultural, caracteritzat pel pluralisme cultural, forts
valors comuns, i el desig de conservar i desenvolupar la cultura
estoniana. La integració avarca tota la societat, i ja ha aconseguit
bons resultats, incorporant totes les minories a la vida social.
2.
NATURALITZACIÓ
En
el paràgraf anterior hem parlat del procés de ciutadania, ara ens
centrarem en com adquirir la ciutadania per naturalització. Tot
estranger que desitgi adquirir la ciutadania estoniana per
naturalització haurà de:
1.
Tenir almenys 15 anys.
2.
Ser titular d'un permís de residència de llarga durada o dret de
residència permanent.
- Abans de la data en què l’individu sol·licita la ciutadania, ha d’haver viscut a Estònia durant almenys 8 anys amb autorització o dret de residència. D’aquests 8 anys almenys els últims 5 ha d’haver viscut de manera permanent.
- Han residit legalment i de forma permanent a Estònia amb permís de residència de llarga durada o dret de residència permanent durant 6 mesos a partir del dia següent de la data de registre de la sol·licitud de la ciutadania.
- Tenen un lloc de residència registrada a Estònia.
3.
Ser competents en l'idioma estonià conforme els requisits que preveu
l'article 8 d'aquesta Llei.
4.
Conèixer la Constitució de la República d'Estònia i la Llei de
ciutadania conforme els requisits que preveu l'article 9 d'aquesta
Llei.
5.
Tenir un ingrés legal permanent;
6.
Ser lleial a l'Estat d'Estònia.
7. Fer el jurament: "TaotledesEestikodakondsust, tõotan olla ustavEestipõhiseaduslikulekorrale" [En sol·licitar la ciutadania estoniana, juro ser fidel a l'ordre constitucional d'Estònia.]
Fonts: Riigiteataja; Embajada de Estonia en Madrid; Ministry of Culture
7. Fer el jurament: "TaotledesEestikodakondsust, tõotan olla ustavEestipõhiseaduslikulekorrale" [En sol·licitar la ciutadania estoniana, juro ser fidel a l'ordre constitucional d'Estònia.]
Fonts: Riigiteataja; Embajada de Estonia en Madrid; Ministry of Culture
LITUÀNIA
1.
CIUTADANIA
A
Lituània, la ciutadania es concep com una relació legal i contínua
d'inscripció de la persona a la República de Lituània sobre la
base dels drets i responsabilitats mútues. Els principis de la
ciutadania són els següents:
-
Cada lituà té dret a la ciutadania, la qual s'executa d'acord amb
el procediment establert per la Llei de ciutadania.
-
La ciutadania és igual independentment dels seus motius de
concessió.
-
Un ciutadà de la República de Lituània no pot ser simultàniament
ciutadà d'un altre estat, excepte en els casos que preveu la Llei de
ciutadania.
-
Un ciutadà que resideix en un altre estat no perd la ciutadania de
la República de Lituània.
- Un ciutadà de la República de Lituània que contrau matrimoni amb
un ciutadà d'un altre estat, després de la seva dissolució, quan
la ciutadania del seu/la seva cònjuge canvia, no perd la ciutadania
de la República de Lituània.
-
Tot ciutadà té el dret de renunciar a la ciutadania, amb l'excepció
dels casos que estableix la Llei de ciutadania.
-
Cap ciutadà pot ser desposseït de la seva ciutadania. Una persona
pot perdre la ciutadania únicament pels motius i d'acord amb el
procediment establert en la Llei de ciutadania.
-
La ciutadania d'un nen que ha adquirit la ciutadania a través d'un
naixement no canvia quan la ciutadania dels seus pares, o d'un dels
seus pares canvia.
La
situació jurídica dels ciutadans de la República de Lituània és
la següent:
-
Els ciutadans tenen tots els drets, llibertats i obligacions que es
defineixen la Constitució, lleis i altres actes jurídics, com també
tractats internacionals de la República de Lituània.
-
Han d'actuar d’acord amb la Constitució, les lleis, altres actes
jurídics i tractats internacionals, i complir amb les obligacions
establertes en ells, vetllar pels interessos de la República de
Lituània, ajudar a enfortir el seu poder i autoritat, i seguir sent
lleials a ell.
-
L’Estat lituà protegeix i serveix els seus ciutadans més enllà
del territori de la República de Lituània.
-
Un ciutadà no pot ser expulsat del territori de la República de
Lituània.
- Un ciutadà no pot ser extradit a un altre estat, a excepció dels
casos previstos en els tractats internacionals de la República de
Lituània.
D'acord
amb l'article 5 de la Llei sobre la ciutadania de la República de
Lituània, els ciutadans de la República de Lituània són:
-
Persones que han estat ciutadans de la República de Lituània el dia
en què aquesta llei va entrar en vigor.
-
Persones que han restaurat la ciutadania de la República de Lituània
d'acord amb aquesta llei.
-
Persones que han adquirit la ciutadania de la República de Lituània
d'acord amb aquesta llei.
La
ciutadania de la República de Lituània s'adquireix:
-
Per naixement
-
Si la ciutadania de la República de Lituània es concedeix d'acord
amb el procediment simplificat.
- Si la ciutadania de la República de Lituània es concedeix d'acord
amb el procediment de naturalització.
-
Si la ciutadania de la República de Lituània es concedeix com una
excepció.
-
Si la ciutadania de la República de Lituània és retornada.
-
Per raons estipulades en els tractats internacionals de la República
de Lituània.
2.
NATURALITZACIÓ
La
naturalització es concedeix a una persona que compleixi els
requisits de concessió de la ciutadania de la República de Lituània
com s'estableix en l'apartat 1 de l'article 18 de la Llei de
Ciutadania del 2 de desembre de 2010:
1.
A una persona que hagi estat legalment amb residència permanent a
la República de Lituània durant els últims 10 anys.
2.
En el moment de la sol·licitud de concessió de la ciutadania i la
decisió relativa a la seva concessió, la persona té el dret de
residència permanent a la República de Lituània.
3.
A una persona que hagi aprovat l'examen en la llengua de l'Estat*
(les persones que hagin complert 65 anys, les persones la capacitat
de treball de les quals s'ha classificat en 0-55 per cent, i les
persones que han assolit l'edat de jubilació i han estat avaluats
d'acord amb el procediment establert pels actes jurídics dels que
tenen necessitats especials, així com les persones amb trastorns
mentals greus i cròniques no es veuran afectats per la disposició).
4.
La persona que hagi aprovat l'examen dels fonaments de la
Constitució de la República de Lituània* (les persones que han
complert 65 anys d'edat, les persones la capacitat de treball s'ha
classificat en 0-55 per cent, i les persones que han assolit l'edat
de jubilació i s'han avaluat d'acord amb el procediment que
estableixen els actes jurídics dels que tenen necessitats especials
d'alta o moderada, així com les persones amb trastorns mentals
greus i cròniques no es veuran afectats per la disposició).
5.
Una persona que disposi de mitjans legals de subsistència.
6.
Si es tracta d'un apàtrida o un ciutadà d'un estat sota la llei de
la qual pot perdre la ciutadania d'aquest estat en adquirir la
ciutadania de la República de Lituània, o expressa la seva
voluntat per escrit de renunciar a la seva nacionalitat d'un altre
Estat després que se li hagi concedit la ciutadania de la República
de Lituània.
7.
Circumstàncies que s'especifiquen a l'article 22 d'aquesta Llei.
D'acord
amb l'article 22 de la Llei de ciutadania, la ciutadania de la
República de Lituània no es concedirà a les persones que:
-
Hagin preparat o intentat cometre delictes internacionals com ara
l'agressió, el genocidi, els crims contra la humanitat i crims de
guerra.
-
Hagi preparat, intentat cometre o comès actes criminals en contra de
la República de Lituània.
-
Abans de residir a la República de Lituània, hagin estat condemnats
a presó en un altre estat per un crim premeditat que és un delicte
greu sota les lleis de la República de Lituània, o hagin estat
castigats per un delicte greu, amb independència de si la condemna
pels delictes ha expirat o no ho ha fet.
-
D'acord amb el procediment establert per la llei, no té dret a
obtenir un document que acrediti el dret de residència permanent a
la República de Lituània.
Font: Migracijos Departement
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada