-
Evolució del creixement vegetatiu: causes
i conseqüències
Avui en dia, podem dir que el col·lapse de
la Unió Soviètica i la recuperació de la independència política dels Països
bàltics van canviar cordialment condicions socials i econòmiques i l'evolució
demogràfica. Inevitablement, això va donar lloc a canvis fonamentals en el
comportament reproductiu i migratori de la població. Com a resultat, la
migració neta en els Països Bàltics ha estat negativa des de 1990, i només a
Estònia i Lituània ha estat lleugerament positiva en alguns anys del segle XX.
Després de l'adhesió a la Unió Europea,
l’any 2004 l'emigració dels Països bàltics fins i tot va augmentar. El major
nombre de morts sobre naixements s’ha produït des de 1991. A més, un tret
característic del desenvolupament demogràfic és la disminució de la població, tant
de les ètnies titulars (estonians, letons i lituans) com de les minories
ètniques. L’any 2009, per exemple, el nombre total de la població es va reduir
a menys de 7,0 milions (un 12%) si ho comparem amb els 7,9 milions que hi havia
el 1990. Les taxes de fertilitat han millorat lleugerament en l'última dècada a
causa de les polítiques aplicades per cada govern nacional, però segueixen sent
els més baixos de la Unió Europea, tal i com podem veure en el següent gràfic:
-
Taxa de Natalitat, Mortalitat, Esperança
de vida, Fertilitat
Estònia i Letònia han tingut una taxa de
fertilitat baixa des de principis del segle XX, i no s'ha garantit un nivell de
reemplaçament de la població. Durant molts anys, Estònia i Letònia van ser les
dues repúbliques de l'antiga URSS amb les taxes de fertilitat més baixes. La
taxa global de fecunditat període (TFR) fluctua entre 1,7 i 1,9 durant un temps
considerable, però a mitjans de la dècada de 1960 es va reduir a 1,7 naixements
per dona. A Lituània taxa de fecunditat en el període soviètic va ser molt més
gran, però va disminuir contínuament, aconseguint el mínim en la dècada de 1980
(1,97 en 1980-1982), després de la qual cosa va tornar a augmentar lleugerament
com en altres estats del Bàltic. Després d'aquests canvis en els tres Països
Bàltics, a mitjans de 1980 es va arribar a un nivell aproximadament igual de la
taxa de fertilitat.
En aquest gràfic, podem veure com la
població dels Països Bàltics ha disminuït des de l’any 2004 fins al 2015, sent
molt més evident aquesta degradació a Lituània:
Podem veure com els Països bàltics han
estat objecte d'una greu crisi demogràfica: la taxa global de fecunditat es va
reduir de 1,2 l’any 1997 a 1,4 el 2005, i només en els darrers anys ha estat
lleugerament superior, sobretot a Estònia. A diferència de l'època soviètica i
la primera dècada del període independent ara s'observa la fertilitat més baixa
a Lituània (1,3 entre el 2001 i el 2007).
Pel que fa a la intensitat de la mortalitat,
trobem que va augmentar significativament en els primers anys després de la
restauració de la independència, en gran part a causa de la reducció dels
nivells de l'atenció mèdica i la incapacitat de moltes persones per adaptar-se
a la nova situació econòmica. L'esperança de vida a mitjans de la dècada de
1990 va ser considerablement menor que el 1990, especialment per als homes.
Els
càlculs mostren que més del 80% de la disminució de l'esperança de vida era
causa d'un augment de la mortalitat en edat de treballar, i la incidència de
morts per causes no naturals era tres vegades més gran que en els països
econòmicament desenvolupats d'Europa. La situació va millorar en l'última
dècada, tot i que l'esperança de vida dels homes al Bàltic (65-67 anys) es
troba entre els més baixos d'Europa. A més, els Països Bàltics, i en particular Letònia, estan
entre la majoria dels països del món que més envelleix: l'edat mitjana de la
població supera els 40 anys (superant lleugerament la mitjana europea). Per
tant, la taxa de mortalitat general de 14 morts per cada 1000 habitants és alta,
i l’esperat augment en l'esperança de vida en circumstàncies d'un alt ritme
d'envelliment no condueix a la disminució d'aquestes taxes de mortalitat
general.
-
Models de benestar social europeu
D’acord amb Carlos Ochando
Claramunt i José Vicente Soler Gironés, El model d’Estat del benestar i la seva estructura institucional és
determinant per explicar el creixement/decreixement de diferents països. La
crisi econòmica ha tingut repercussions molt dispars en la distribució de la
renta segons els països, la qual cosa posa de manifest que les polítiques
públiques nacionals i les institucions de cada país tenen una influència
determinant. Això és el que sembla demostrar el següent gràfic :
Font: Eurostat
Gràcies a aquest gràfic, podem comprovar que
el model d’Estat del Benestar explica bé el diferent grau de redistribució dels
països en funció del règim de benestar en el qual estan enquadrats. Així, els
models nòrdic, anglosaxó i continental són els que aconsegueixen majors nivells
de redistribució de les seves polítiques socials, mentre que són menys
redistributius els Països Mediterranis, els Països Bàltics i alguns països de
l’Europa Central i de l’Est.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada