La estructura ètnica del 3 Països Bàltics, encara que cada país te la seva personalitat, comparteixen uns trets comuns que es basen en la gran varietat ètnica fruit de les diferents annexions polítiques que han tingut i les dependències dels paisos limítrofs.
Des de l' història mes recent a partir del segle XIX on ja es comencen a tenir dades demogràfiques mes acceptables, les variacions ètniques venen determinades per les diferents situacions polítiques.
Durant la dependència de Rússia fins a la independència al 1918 la barreja de la població indígena amb població d' origen rus es molt evident. A aquesta ètnia majoritària cal sumar-li altres ètnies menors com els polacs, bielorussos, ucranians, etc.
Però es en el període en que els tres Paisos tornem a ser annexionats a la URSS a l' any 1940 fins a la nova independència al 1991, quan s' estabilitza una primera estructuració de la composició ètnica dels paisos.
En la primera columna (1989) del quadre 1 annex, es presenta la composició ètnica de la població immediatament abans de la independència, per tant es una fotografia de la situació provocada per 50 anys de pertinència a la URSS.
Els territoris que formaven les 3 províncies bàltiques, ocupant una zona estratègica a les costes del mar Bàltic, van ser una de les àrees de lideratge de la industrialització de la URSS així com un entorn mes lliberal i acostat al occident que la resta de regions.
Per controlar la població indígena i assegurar la seva pertinença a la ideologia comunista, la jerarquia de la URSS va localitzar molta població russa en el territori emparant-se amb les necessitats de personal per les diferents instal·lacions i industries. Aquesta forta immigració va fer créixer la població total de les 3 províncies principalment a Estònia i Letònia.
La coexistència de la població indígena amb la provinent de l'emigració russa no ha estat gens fàcil i els primers sempre han fet esforços per mantenir els trets identificatius i culturals en front de les enormes pressions per ser incorporats a la ideologia i cultura comunista.
Segons les dades del quadre 1, en el 1989 la població russa representava un 21 % del total de la població, amb un percentatge mes elevat en les regions de Estònia i Letònia i menor a Lituània.
La independència a l' any 1991 marca un canvi fonamental en la composició de les ètnies que te com variable principal la important migració de la població i que afecta de forma mes forta a les ètnies russes, bielorusses i ucranianes.
Com es pot observar la població russa a l' any 2000 ja havia disminuït en uns 450.000 persones que presumiblement estaven mes directament relacionades amb institucions, administració, empreses o forces militars depenent del Estat de l'antiga URSS.
La columna "%Change 2011/1989" reflexa la disminució de població amb percentatge, on s' evidència una migració selectiva amb un major impacte a les ètnies minoritàries que a les ètnies titulars.
Quadre 1: Berzins Atis, Zvidrins Peteris. Demographic Development of Latvians and Minorities at the Beginning
of 21st Century.– Results of statistical scientific research 2012. Research papers. Riga, 2012
L'ètnia russa, que es la mes introduïda, després de l' ètnia titular, esta present a Letònia en mes d'un 50% del total, representant un 26,9 % de la població del país, a Estònia representa un 25,2% i a Lituània només un 5,8%, on la població d'origen polonès es superior (6,6%).
A la zona urbana de Riga i a les zones rurals del est de Estònia i Letònia hi ha un domini de la llengua i les costums russes que esta expandint-se, pel contacte quotidià, a ciutadans d'ètnia local que moltes vegades utilitzen el rus per comunicar-se. Aquestes regions son les que presenten actualment, una problemàtica d'integració mes forta.
El següent gràfic mostra la distribució geogràfica de l'ètnia russa en el territori del Països Bàltics:
Grafic 1: Wikipedia, Percentarge of Russians by county in Estònia, and municipalities in Latvia, Lithuania, according to 2011 censuses
Es interessant revisar les dades que presenta el gràfic 2 on s'evidencia que Estònia i Lituània son els paisos amb mes proporció de població russa en comparació als altres paisos de l'òrbita soviètica. Per tant, cal aproximar-se a la problemàtica d'ètnies en els Països Bàltics pensant que es quelcom realment singular.
Gràfic 2: BBC News, Russian-majority areas watch Mosscow,s post-Crimea moves, 26/03/2014
En el quadre 2 es presenta en mes detall la composició ètnica dels 3 paisos amb el nombre absolut de persones i amb valors de percentatges respecte al total. Son dades del cens del 2011.
Quadre 2: 2011 POPULATION AND HOUSING CENSUSES IN ESTONIA, LATVIA AND LITHUANIA,ISBN 978–9984–06–482–61, © Statistical Office of Estonia, 2015, © Central Statistical Bureau of Latvia, 2015, © Statistics Lithuania, 2015
La població polonesa es la segona ètnia minoritària i esta concentrada en un 80% a Lituània.
L'ètnia bielorussa, que esta en tercer lloc per nombre de persones esta disminuint per efecte de la seva assimilació amb les ètnies titulars. Te una forta presencia a Letònia on a la regió de Latgale, a l'est del país, encara es conserven mostres de les seves arrels culturals. parlen majoritàriament amb rus.
Els Ucranians estan concentrats a Letònia on hi viuen mes del 50% i tenen una piràmide població mes jove. Estan poc integrats, parlen rus, tenen un nivell educatiu raonable i les families son en un 90% de ètnies mixtes. Les autoritats dels Paisos Bàltics denegaven la ciutadania ucraïnesa als qui es volien quedar el que ha provocat un major % de emigració cap al seu país a partir del l' any 2000.
Respecte a la població jueva que esta en un proporció molt mes petita que les altres minories, i esta localitzada amb mes d'un 50% a Letònia, mes concretament a la ciutat de Riga, ha sofert també un alt grau de emigració.
El 2011 es un punt important de radicalització a Letònia, on es van evidenciar les tensions entre la ètnia titular i la població russa ("Russian-speaking") en la celebració del referèndum sobre la oficialitat del idioma rus, que es va celebrar el 18 de Febrer del 2012, amb un resultat molt majoritari (75%) de rebuig l'oficialitat.
Lituània es un cas una mica diferent ja que l'ètnia titular es molt majoritària (84%) i les tensions son menors. La minoria polonesa en un 6,6% esta estabilitzada i te una representació política amb el partit "Lithuanian Poles Electoral Action" que li permet la defensa dels seus drets polítics. Aquesta formació esta present als municipis amb mes % de polonesos i també te representació al Parlament Lituà i Europeu.
Lituània te un sol idioma oficial i ha rebutjat varies vegades la incorporació del polonès com segon idioma. Aquest assumpte juntament amb el requeriment d'un nou status de les escoles han afectat les relacions diplomàtiques entre Lituània i Polònia.
Una millor integració de les ètnies i de les relacions entre comunitats haurien d' aconseguir-se amb el canvi generacional i amb una renovada resistència a les accions d'increment de la tensió provinent del Govern Rus. L'objectiu es situar-se en els nivells que es presenten en altres territoris de la EU.
- Anglada, Marti, 2013, Quatre vies per la Independència, Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia, Raval Edicions SLU, Portic
- Atis, Berzins, Peteris, Zvidrins. Demographic Development of Latvians and Minorities at the Beginning of 21st Century.– Results of statistical scientific research 2012. Research Papers, Riga 2012
- Central StatisticalBureau of Latvia, 2015, 2011 Population and housing censuses in EStonia, Latvia and Lituania, ISBN 978-9984-06-482-61, Central Statistical Bureau of Latvia, 2015, Statistuics Lituania, 2015, Statistics Office of Estonia, 2015
- Martin de la Guardia, Martin i A.Pérez Sánchez, Guillermo, 2010, La Europa Bàltica, De repúblicas sovieticas a la integración en la Unión Europea (1991-2004), Editorial Sintesis
- Németh, Adam, Léphaft, Aron, 2010, Ethnic Structure and Minority Rights in the interwar and post-Soviet Estonia and Latvia, SROP-4.2.2/B-10/1-2010-0029 Supporting Scientific
Training of Talented Youth at the University of Pécs
- Sikk, Alan, Bochsler, Daniel 2008, Impact of ethnic heterogeneity on party nationalisation in the Baltic states (Paper proposal for workshop “The Nationalisation of Party Systems in Central and Eastern Europe” at the 2008 ECPR Joint Sessions of Workshops, Department of Political Science, University of Rennes, France)
- Volkov, Vladislav, Dr.sc.soc. (Daugavpils University, Latvia) Editor, Varis Autors, March 2013, Ethnicity, Russian Minorities in the Baltic States, Dr.hist. (Institute of Philosophy and Sociology
(University of Latvia)
Webs:
- web: http://europa.eu/index_es.htm, Unió Europea, 03.2016
- web: http://www.truelithuania.com/topics/practicalities, Lituània, 03.2016
- web: https://joshuaproject.net/countries/EN, People Groups, 03.2016
- web: http://www.mercator-research.eu/minority-languages/language-factsheets/minority-languages-in-education-in-the-baltics/, European Research Centre on multilingualism and language learning
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada