El terme Països Bàltics

El terme Països Bàltics...

En aquesta aproximació a què és el que conforma els anomenats "Països Bàltics", entendrem el concepte de Països Bàltics de la forma més directe en què apareix en la bibliografia al respecte, o sigui el conjunt de l'àrea geogràfica, política, social i cultural formada pels 3 països: Estònia, Letònia i Lituània.

Quan s'estudia la Regió Bàltica o Països Bàltics, hi ha diferents accepcions del terme incloent o excloent diferents països, bàsicament a la seva relació en el Mar Bàltic que és l'element que aglutina i dóna sentit geogràfic a la zona. Veiem-ne altres exemples també rellevants:

• Els països que tenen costes al llarg del Mar Bàltic: Dinamarca, Estònia, Letònia, Finlàndia, Alemanya, Lituània, Polònia, Rússia i Suècia.

• El Consell dels Estats del Mar Bàltic, composat pels països amb línies costaneres amb el Mar Bàltic, a més de Noruega, Islàndia, i la resta de països de la UE.

• Estònia, Letònia, Lituània i Kaliningrad Oblast de Rússia.

Geografia Física...

Pel que fa a la geografia d'aquests països cal, primer de tot, tenir en compte la seva forta relació amb el Mar Bàltic. Per aquest motiu, començarem amb una breu descripció d'aquest element geogràfic tan important:

El Mar Bàltic

La situació del mar Bàltic respecte a l' Europa Occidental i la seva conformació com un quasi llac intern, ha fet que al llarg dels anys moltes nacions establertes a les costes hagin intentat ser hegemòniques a la zona, preferentment dominant els estrets que el comuniquen amb el Mar del Nord, Kattegat i Skagerrak.

Una de les característiques d'aquest mar és la seva baixa salinitat degut a la incorporació de grans quantitats d'aigua dolça que provenen de rius importants com el Neva, el Narva, el Vístula, l' Oder, el Dal, l' Angerman, i l' Ume. A més a més, el mar queda gelat en varies zones una gran part de l'any, afectant a la navegació i a la operativa dels ports. És també influent en una menor varietat en les espècies de fauna marina i en les seves dimensions, menors que les que trobem, per exemple, en el Mar del Nord. És també un canal de comunicació fonamental per l’intercanvi de mercaderies i persones entre els països bàltics, nòrdics, i la resta d'Europa i el món.

La geografia física dels Països Bàltics

Segons el Fons Mundial per la Natura (World Wide Fund for Nature, World Wildlife Fund, o WWF), els Països Bàltics pertanyen, en una gran extensió, a la eco-regió PA0436, la qual es troba a Europa entre els boscos boreals i la taigà del nord, i el cinturó de boscos de fulla ampla al sud. Ocupa aproximadament uns 846.100 km² al sud de Noruega, el sud de Suècia, al sud-oest de Finlàndia, el nord de Lituània, Letònia, Estònia, al nord de Bielorússia i la part central de la Rússia europea.

La eco-regió consisteix en boscos mixtos dominats per roures (que només de tant en tant es produeix més al nord), avet roig (que desapareix més al sud a causa de la humitat insuficient) i pi roig (en llocs més secs).

Amb tot, a part d' aquesta definició del WWF, no s'ha trobat una descripció comú de la geografia física que englobi els tres països, de manera que, realitzarem una descripció unitària per cadascun d'ells.

Estònia

Estònia, amb capital a Tallin i 430.000 habitants (l’any 2013), es troba a la costa oriental del Mar Bàltic, al Golf de Finlàndia, i cobreix una superfície de 45.100 km². L´elevació mitjana arriba a 50 metres i el punt més alt del país és el Suur Munamägi, al sud-est, amb 318 metres. Hi ha 3.794 quilòmetres de costa marcats per nombroses badies, estrets i illes, i dos d'ells són prou grans com per constituir comtats independents: Saaremaa i Hiiumaa. En la costa septentrional hi ha una gran extensió d'aiguamolls, més al sud el terreny s'eleva i és mes fèrtil.

És important també tenir en compte que Estònia compta amb més de 1.400 llacs. La majoria són molt petits, però el més gran, el llac Peipus, compta amb 3.555 km² d'extensió. Hi ha molts rius al país, i els més llargs són el Võhandu, el Pärnu, i el Põltsamaa. Pel que fa als boscos, cobreixen el 61% del país.

Letònia

Amb una superfície de 63.700 km², i la seva capital a Riga, amb 643.000 habitants (l’any 2013), trobem que la major part del seu territori està a menys de 100 metres sobre el nivell del mar. El seu llac més gran, el Lubāns, té 80,7 km². El riu més llarg és el Gauja, amb 452 km i el més llarg que flueix a través del territori és el Daugava, amb una longitud total de 1.005 km (dels quals 352 km és al territori de Letònia). El seu punt més alt és el Gaizinkalns, de 311,6 m. La longitud de la costa bàltica que forma part de Letònia és de 494 km, i al nord-oest del país l'entrada del Mar Bàltic, conforma el golf de Riga.

La major part del país es compon de planes baixes fèrtils i turons, on també s'alternen els boscos i els camps de conreus i pastures. Letònia té la cinquena part més alta de la terra coberta per boscos, els quals representen el 56% de la superfície total del país, però també té centenars de quilòmetres de costa amb extensions de boscos de pins, dunes i platges de sorra blanca. Compta també amb més de 12.500 rius, els principals dels quals són el riu Daugava, el Lielupe, el Gauja, el Venda i el Salaca. Hi ha 2.256 llacs, amb una superfície de 1.000 km2. Les zones agrícoles representen un 29% de la superfície total del país.

És un país capdavanter en la conservació del patrimoni natural i amb pràctiques ecològiques, sent les seves primeres lleis i regulacions promulgades en els segles  XVI i XVII. A nivell estatal, trobem 706 zones protegides: 4 parcs nacionals, 1 reserva de la biosfera, 42 parcs naturals, 9 àrees de paisatges protegits i d’altres de menor importància. Les àrees protegides representen un 20% del total de la superfície del país.

Lituània

Lituània cobreix una superfície de 65.200 km², limitant al nord amb Letònia, a l'est i sud amb Bielorússia, al sud-oest amb Polònia i l'Oblast de Kaliningrad (Rússia) i a l’oest amb el Mar Bàltic. La seva capital és Vilnius amb 535.000 habitants (l’any 2013). El clima és de transició entre marítim i continental, i determina un relleu molt pla amb petites elevacions. El seu punt més elevat és l’Aukštojas Hill, a 294 metres. El sòl és majoritàriament de podzol (sòl àcid típic dels boscos de coníferes (taigà)). A més, un 6% del territori és terra pantanosa, un 33% són boscos i un 22% són prats i pastures. Té un gran nombre de llacs, més de 3000, la majoria d'origen glacial, que ocupen 1,5% del territori.

L' agricultura i els boscos amb l'explotació de la fusta són fonts de matèries primes. Es conreen cereals, hortalisses i llegums, i hi ha grans extensions de producció de turba. També trobem aigües minerals i termals amb un cert turisme balneari. Hi ha cria de bestiar porcí i boví. Finalment destaquen industries de construcció de maquinaria i la indústria química. 

Una mica d'història...

La història pròpiament dita de les terres riberenques del mar Bàltic comença amb l'arribada dels primers missioners alemanys a Livònia i Prússia en el segle XIII.  Aleshores, la pàtria dels estonians i letons va ser conquerida per la força i es va convertir al cristianisme per l'Ordre de Livonia (tropes daneses al nord). 

Cap el 1710 el territori va ser conquerit per Polònia i Suècia. Només Curlandia (avui part Occidental i Sud de Letònia) va ser un ducat independent entre 1561-1795, però aquest últim any va caure sota domini de Rússia. No va ser fins el 1918 que Estònia i Letònia es van convertir en estats independents per primera vegada. Lituània, però, ja va esdevenir un Gran Ducat independent al segle XIII, però a la fi del segle XIV, el Gran Ducat de Lituània es va unir amb Polònia, produint una cristianització del país. Així, part del territori de Lituània va esdevenir Prússia. Ja a la segona meitat del segle XVIII, l’estat dualista Polac-Lituà pertanyent a la Commonwealth va patir la divisió de Polònia; Lituània va caure en mans de Rússia, i no va ser fins també el 1918 que es va restablir Lituània. L’any 1940, com a conseqüència del pacte Mólotov-Ribbentrop entre Hitler i Stalin, Estònia, Letònia i Lituània van ser annexades de facto i van ser incorporades a la força dins la Unió Soviètica, tal i com podem veure en el següent mapa:

Entre 1989 i 1990, els països de l’antic bloc soviètic van aconseguir trencar amb el sistema del socialisme real vigent i, a partir de 1990 va començar una nova etapa de transició, amb l’objectiu de consolidar definitivament el sistema democràtic-parlamentari i aconseguir així una modernització econòmica i social. Després del cop d’estat fallit del 19 d’agost de 1991 a Moscou, que va precipitar la desintegració de la Unió Soviètica, el 27 d’agost els Països Bàltics aconseguien que les Comunitats Europees reconeixessin la seva sobirania. El 6 de setembre el nou Consell d’Estat de la URSS acceptava la seva independència. Des d’aquell moment, Estònia, Lituània i Letònia van potenciar els seus vincles comercials amb el nord i el centre d’Europa, i van posar en marxa un procés de transició a la democràcia i a una economia social de mercat de tipus occidental per acostar-se a l’Europa comunitària. Finalment l’any 2004 els tres països es van convertir en membres de la UE i l'OTAN.

A continuació afegim un link interessant en referència al moment de la Independència d’aquests països: La Vanguardia 

Estònia

ESTÒNIA- Organització política i dades generals

1.      1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Escut d'armes estonià

La forma de govern adoptada per Estònia és la República Parlamentària Democràtica, representativa i pluripartidista en el marc d’un Estat Unitari. El seu President és el Cap d’Estat, i és triat per un període de 5 anys pel Riigikogu (Parlament), sense poder optar a més de dos mandats consecutius.

El poder legislatiu es troba en el Riigikogu, que és el parlament unicameral compost per 101 membres escollits a través del mètode d’Hondt. Els seus integrants són electes per un període de 4 anys, tot i que per ser escollit cal tenir almenys 21 anys, tenir coneixement de l’estonià i que el partit tingui un llindar mínim del 5% dels vots.

El sistema judicial està dividit en tres nivells: tribunals de primera instància (municipals, comarcals i jutjats administratius), jutjats de segona instància (tribunals d’apel·lació), i Tribunal suprem (Riigikohus), que també realitza les funcions del tribunal constitucional, i està compost per 19 membres a títol vitalici triats pel Parlament d’una proposta del president. Aquests jutges no poden exercir cap altre càrrec.

Actualment, el Govern Estonià és un govern de la majoria i la coalició està formada per tres partits polítics: El Partit de la Reforma (RP), Partit Socialdemòcrata (SDP) i la Unió Pro Pàtria i Res Pública (IRL). Trobem doncs, un govern format per: 

Extret del web: Estonia.eu

Un dels factors que més cal tenir en compte a l’hora d’estudiar tot país és la seva divisió administrativa. En el cas d’Estònia, trobem que en un radi de 45.339 km², hi ha agrupats 15 comtats i 213 unitats administratives amb els governs locals, incloent 30 ciutats i 183 municipis rurals. 

2. DEMOGRAFIA

D'acord amb les estimacions inicials de Statistics Estonia, el nombre de la població d'Estònia del 1 de gener de 2016 va ser de 1.311.800, és a dir, de 1.500 persones menys que en el mateix període de l'any passat. La població va disminuir en 1.400 a causa del creixement natural negatiu (el nombre de morts superava el nombre de naixements) i en 100 a causa de la migració neta negativa (més persones van emigrar fora de les que van immigrar a Estònia). En total, la població d'Estònia va disminuir un 0,1% el 2015. El 2015, la migració externa neta arribar al seu nivell més alt des de la restauració de la independència d'Estònia: 6.600 persones van immigrar cap a Estònia i 6.700 persones van emigrar d'Estònia, de manera que es pot dir que la migració estrangera d’aquest país va ser equilibrada.

3. TAXA D’ATUR

La situació del mercat laboral ha millorat, però el nombre de persones en edat de treballar segueix disminuint. El que juga un paper important en el creixement dels salaris i els ingressos és, entre altres, la pressió dels treballadors sobre els salaris. La pressió salarial no només està causada per un augment en el cost de vida, sinó també per la relativament forta posició dels treballadors en el mercat laboral. Una de les raons és la manca de treballadors en el mercat laboral, ja sigui en certs sectors i ocupacions o al mercat laboral en el seu conjunt. La balança s'inclina a favor dels empleats també per tant la situació econòmica millora i la disminució en el nombre de mà d'obra potencial, que és, al seu torn, influenciat pels canvis demogràfics i la migració. En els últims anys, el nombre de persones en edat de treballar ha disminuït i va ser una mica més de 5.000 persones menys el 2014 que el 2013. A menys que hi hagi canvis dràstics en els indicadors migració, la disminució en el nombre de persones en edat de treballar seguirà estant en concordança amb la disminució general de la població.

4. COMERÇ

Estònia va ser un dels països de la UE que va veure créixer el seu comerç exterior el passat 2014. Igual que l'any anterior, les exportacions van créixer un 2,6% i les importacions un 2,7%. A més de les exportacions de cases de fusta, el creixement també es va veure impulsat per les exportacions de serveis, que creixen un 4,3% cada any. L'augment similar en les exportacions i importacions també significa que les exportacions netes, que han estat positives des de la crisi, han conservat la tendència de l'any anterior. Això és degut principalment a que la demanda interna no ha arribat a la mateixa participació en el PIB que havia tingut durant l'auge econòmic.

5. ECONOMIA I FINANCES

Tal i com podem observar en les taules següents, el 2014, el dèficit públic consolidat va disminuir en la zona de l'euro, així com en els països de la UE, mentre que el deute consolidat de les administracions públiques va augmentar en les dues regions. El 2014, el dèficit públic va ser del 2,4% del PIB a la zona euro i un 2,9% a la UE. El deute del govern, però, va ascendir a 91,9% del PIB a la zona euro i al 86,8% a la UE. Un superàvit es va observar a Dinamarca (1,2%), Alemanya (0,7%), Estònia i Luxemburg (tots dos 0,6%), mentre que els dèficits públics més baixos es van registrar a Lituània (-0,7%), Letònia (-1,4%) i Romania ( -1.5%). En 2014, 12 Estats membres (10 el 2013) va acabar l'any amb un dèficit econòmic més gran que el límit acordat a la UE (-3% del PIB).

Informació extreta de:

Letònia

LETÒNIA- Organització política i dades generals

1.       1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Escut d'Armes lituà

Letònia és una República Democràtica Representativa Parlamentària que forma part de la ONU des de 1991, de la UE i de l’OTAN des de 2004. El parlament unicameral letó de 100 escons, el Saeima, és triat per vot directe i popular cada 4 anys. El President ostenta el títol de Cap d’Estat i Comandant en Cap de les Forces Armades. Entre altres funcions, proposa el Primer Ministre que, juntament amb el seu gabinet, forma el poder executiu i polític que s’encarrega de dirigir el país. Aquest Primer Ministre, un cop elegit, tria el seu consell de ministres, que ha de ser acceptat pel Parlament.

El poder legislatiu està compartit entre govern i Parlament (Saeima), i el poder judicial és independent del legislatiu i l’executiu. El Parlament és unicameral i està compost de 100 escons, triats en legislatures de 4 anys per escrutini proporcional plurinominal.

Pel que fa al poder judicial, els nomenaments de jutges són confirmats pel Parlament i són irrevocables, a excepció de que hi hagi una decisió de la Junta Disciplinària Judicial o un fallo d’un tribunal criminal. Existeix un Tribunal Constitucional amb autoritat per decidir sobre la constitucionalitat de les lleis, els membres del qual han de ser confirmats per majoria absoluta en el Parlament mitjançant vots secrets.

Actualment, la composició del govern és la següent:

Extret del web: Ministru Kabinets

Tal i com hem comentat anteriorment amb Estònia, cal conèixer la divisió administrativa d’un país per comprendre millor les seves dinàmiques. En el cas de Letònia, trobem que actualment la seva Organització territorial es subdivideix en 110 municipis (novadi) i 9 ciutats republicanes (Republikas pilsētas), cada una amb la seva pròpia administració, dins de la República de Letònia, tal i com podem observar en el següent mapa:

1 2. DEMOGRAFIA

D’acord amb el Central Statistical Bureau of Latvia, durant els últims cinc anys, el nombre de població al país ha disminuït en 134.000 persones. A principis de 2015 només constava de 1.986.100 persones. La disminució de la taxa de població el 2014 va constituir el 0,77%, en comparació del 2010, quan va ser d’un 2,16%. L’any 2014, ja que el nombre de morts va superar el nombre de naixements, la població de Letònia es va reduir en 6,7 milions, mentre que a causa de la migració a llarg termini , es va reduir uns 8,7 milions. Tal i com veiem en el gràfic, des de 1991, el creixement natural de Letònia ha estat negatiu.

Tal i com podem veure en el següent gràfic, l’any 2014 10.365 persones van arribar a Letònia buscant residència permanent (25% més que el 2013), mentre que 19.017 persones van abandonar el país emigrant cap a altres països (16% menys que el 2013). El 2014, el nombre de població a Letònia causa de de la migració internacional a llarg termini es va reduir en 8.652, en comparació amb 14.262 persones el 2013.

3. TAXA D’ATUR

Les dades de l'Oficina Central d'Estadística (CSB) mostren que al 3r trimestre del 2015 la taxa d'atur a Letònia va ser del 9,7%, que és 0,9 punts percentuals menys en comparació amb l'any anterior. En el 3r trimestre de 2015, 96.900.000 persones de 15-74 anys estaven a l'atur, que està a un 7,6% menys que l’any anterior. Així, en comparació amb la taxa d'atur del trimestre anterior, ha disminuït en 0,1 punts percentuals.

Tal i com podem veure en la següent taula, si en el 1r trimestre de 2015 la taxa d'atur a Letònia era igual a l'indicador de mitjana a la UE (10,2%), a continuació, en el segon trimestre del 2015 va superar lleugerament (0,3 punts percentuals) l'indicador de mitjana de la UE (9,5%).

Unemployment rate in the Baltic States and on average in the EU, %

4. COMERÇ

Les dades provisionals recopilades per l'Oficina Central d'Estadística de Letònia (CSB) mostren que, el volum de comerç exterior a preus corrents al novembre de l'any 2015, en comparació amb octubre es va reduir en un 3,8%, dels quals el valor dels béns exportats es va reduir en un 5,8% i el valor de les importacions un 2,0%. Al novembre, la quantitat de béns exportats per Letònia era d’uns 935.300.000 d'euros, mentre que la quantitat importada de 1.060,0 milions d'euros. A mesura que les exportacions en el comerç exterior total es va reduir fins al 46,9% (a l'octubre de l'any 2015-47,9%), la balança comercial es va reduir lleugerament.

5. ECONOMIA I FINANCES

El dèficit públic a finals de l'any 2014 va ascendir a 366.100.000 d'euros, o el 1,5% del producte interior brut (PIB). El deute brut consolidat de les administracions públiques va arribar a 9,625.700.000, o el 40,6% del PIB, d'acord amb els resultats del mes d'octubre de l'any 2015 el dèficit pressupostari de les administracions públiques i la notificació del deute 1 compilat per l'Oficina Central d'Estadística (CSB), que ha estat elaborat d'acord amb el metodologia del Sistema Europeu de Comptes (SEC 2010).

informació extreta de:

Lituània

1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Lituània es una república democràtica independent des del 11 de Març de 1990, amb un President elegit per tots els ciutadans majors de 18 anys i per un període de 5 anys, amb un número màxim de 2 períodes. En aquest moment s'està desenvolupant el 5è mandat des de l' independència, exercit per la Presidenta Dalia Grybauskaite.

El poder executiu esta en mans d'un govern, actualment amb el primer ministre Algirdas Bulkevicius, del Partit Social-Demòcrata de Lituània, i un gabinet de 14 membres.

El poder legislatiu es desenvolupa en el Parlament (Seimas) amb 141 membres, actualment amb una composició de partits força complexa:    

(Font: Web Parlament Lituània,  3.2.2016, http://www.lrs.lt/) 

Lituània es membre de la Unió Europea, del Consell d' Europa, del espai Schengen i de la NATO. Al de gener del 2015 va adaptar el € com a moneda i per tant esta integrat a l' Eurozona.

El país esta actualment organitzat amb una divisió administrativa en 60 municipalitats, 7 de les quals estan restringides a l'àrea urbana d'una ciutat. Aquesta divisió, posada en marxa a l'any 2010, es una simplificació de la creada al 1995 en la que hi havia, adicionalment, una divisió supra-municipal en 10 regions o comarques.
En el següent gràfic, on es mostren les 60 municipalitats, es mantenen les 10 regions (en  colors) a títol només informatiu.

(Font: Web True Lithuania, 3.2.2016, http://www.truelithuania.com/) 

2. DEMOGRAFIA

Evolució Població
Les dades de població del país mostren una evolució a la baixa passant dels mes de 3,3 milions de ciutadans en el 2005, als 2,9 del any 2014. El comportament es molt similar, tant en les ciutats com les àrees rurals. La disminució de població es deguda majoritàriament al increment negatiu de la migració internacional i no al decreixement vegetatiu.

(Statistics Lithuania, Demographic Yearbook 2013, ISSN 2029-3739, Išleido Lietuvos statistikos departamentas)

Població i  piràmide d'edat i sexe

La piràmide del gràfic ens mostra un decrement de la població de menys de 50 anys i un increment en la franja 50 - 65. També un increment de la població de sexe femení, majors de 65 anys, cosa que no succeeix en els homes. Constatem, per tant, un envelliment de la població juntament amb la disminució absoluta que ja hem vist en les anteriors dades.

(Statistics Lithuania, Demographic Yearbook 2013, ISSN 2029-3739, Išleido Lietuvos statistikos departamentas)

Evolució de la migració 

Lituània presenta un saldo net favorable a la emigració en els últims 12 anys. Després d'un fort volum d'emigració en els anys 2009-2011, anys centrals de la crisi a Europa, s'ha estabilitzat en un interval entre els 35.000 i 45.000 emigrants anuals, mentre que el volum d'immigració esta protagonitzant una evolució incremental.

(Statistics Lithuania, Demographic Yearbook 2013, ISSN 2029-3739, Išleido Lietuvos statistikos departamentas)

3. OCUPACIÓ I TAXA D'ATUR

Evolució Taxa d' atur
Lituània va presentar una taxa d'atur en el 2015 d'un 10%  que representa una evolució positiva des del 2011 on es va arribar a una punta per sobre del 17%. Anteriorment a la crisi, els números del país eren francament molt bons amb una taxa inferior al 6%. L'objectiu del govern es continuar millorant i aproximar-se a les dades del 2008.

(Font: Stadistical Office of the European Commission (Eurostat), http://ec.europa.eu/eurostat, 6.2.2016)

4. COMERÇ

Lituània manté un balanç negatiu entre les exportacions i les importacions des de la seva independència que te una certa tendència al creixement. Al 2013 el balanç negatiu es situava  en els 5,9 miles de milions de dòlars.  

(The Observatory of Economic Complexity (OEC), Web: http://atlas.media.mit.edu/en/ 5.2.2016)

4. ECONOMIA I FINANCES

GDP, GDP Rate, GDP per Capita

El GDP (Gross Domestic Product) presenta una línea ascendent a partir del 2011, després de la etapa de crisis dels anys 2009 i 2010. Al tancament del 2014, la xifra es situava en els 48.305 milions de $ que representa un 0,08% de la economia mundial.

(Font: Web ww.tradingeconomics.com / Lithuanian Labour Exchange, http://www.tradingeconomics.com/lithuania5.2.2016)

Comparativament, prenent com índex 100 per el conjunt de la EU, Lituània es situava en el 2014 en un valor de 75. 

(Font: Web Eurostart, http://ec.europa.eu/eurostat, 7.2.2016)

Dèficit i Deute

En el 2014, els ingressos de l' administració pública van ser de 12.400 milions d' euros i les despeses de 12.600, incrementant-se els ingressos en un 8,2% respecte al 2013. Això mostra una bona evolució del índex de dèficit que d'un valor del -9,0% al 2011 s'ha rebaixat fins al - 0,7% en el 2014. El nivell de deute s'ha incrementat lleugerament en referència al 2013 i es posiciona en el 40,9 % sobre el GDP mantenint un lleuger increment des del 2011.

(Font: Web ww.tradingeconomics.com / Lithuanian Labour Exchange, http://www.tradingeconomics.com/lithuania5.2.2016)