La
història pròpiament dita de les terres riberenques del mar Bàltic
comença amb l'arribada dels primers missioners alemanys a Livònia i
Prússia en el segle XIII. Aleshores, la pàtria dels estonians
i letons va ser conquerida per la força i es va convertir al
cristianisme per l'Ordre de Livonia (tropes daneses al nord).
Cap
el 1710 el territori va ser conquerit per Polònia i Suècia. Només
Curlandia (avui part Occidental i Sud de Letònia) va ser un ducat
independent entre 1561-1795, però aquest últim any va caure sota
domini de Rússia. No va ser fins el 1918 que Estònia i Letònia es
van convertir en estats independents per primera vegada. Lituània,
però, ja va esdevenir un Gran Ducat independent al segle XIII, però
a la fi del segle XIV, el Gran Ducat de Lituània es va unir amb
Polònia, produint una cristianització del país. Així, part del
territori de Lituània va esdevenir Prússia. Ja a la segona meitat
del segle XVIII, l’estat dualista Polac-Lituà pertanyent a la
Commonwealth va patir la divisió de Polònia; Lituània va caure en
mans de Rússia, i no va ser fins també el 1918 que es va restablir
Lituània. L’any 1940, com a conseqüència del pacte
Mólotov-Ribbentrop entre Hitler i Stalin, Estònia, Letònia i
Lituània van ser annexades de facto i van ser
incorporades a la força dins la Unió Soviètica, tal i com podem
veure en el següent mapa:
Entre
1989 i 1990, els països de l’antic bloc soviètic van aconseguir
trencar amb el sistema del socialisme real vigent i, a partir de 1990
va començar una nova etapa de transició, amb l’objectiu de
consolidar definitivament el sistema democràtic-parlamentari i
aconseguir així una modernització econòmica i social. Després del
cop d’estat fallit del 19 d’agost de 1991 a Moscou, que va
precipitar la desintegració de la Unió Soviètica, el 27 d’agost
els Països Bàltics aconseguien que les Comunitats Europees
reconeixessin la seva sobirania. El 6 de setembre el nou Consell
d’Estat de la URSS acceptava la seva independència. Des d’aquell
moment, Estònia, Lituània i Letònia van potenciar els seus vincles
comercials amb el nord i el centre d’Europa, i van posar en marxa
un procés de transició a la democràcia i a una economia social de
mercat de tipus occidental per acostar-se a l’Europa comunitària.
Finalment l’any 2004 els tres països es van convertir en membres
de la UE i l'OTAN.
A
continuació afegim un link interessant en referència al moment de
la Independència d’aquests països: La
Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada