Estònia

ESTÒNIA- Organització política i dades generals

1.      1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Escut d'armes estonià

La forma de govern adoptada per Estònia és la República Parlamentària Democràtica, representativa i pluripartidista en el marc d’un Estat Unitari. El seu President és el Cap d’Estat, i és triat per un període de 5 anys pel Riigikogu (Parlament), sense poder optar a més de dos mandats consecutius.

El poder legislatiu es troba en el Riigikogu, que és el parlament unicameral compost per 101 membres escollits a través del mètode d’Hondt. Els seus integrants són electes per un període de 4 anys, tot i que per ser escollit cal tenir almenys 21 anys, tenir coneixement de l’estonià i que el partit tingui un llindar mínim del 5% dels vots.

El sistema judicial està dividit en tres nivells: tribunals de primera instància (municipals, comarcals i jutjats administratius), jutjats de segona instància (tribunals d’apel·lació), i Tribunal suprem (Riigikohus), que també realitza les funcions del tribunal constitucional, i està compost per 19 membres a títol vitalici triats pel Parlament d’una proposta del president. Aquests jutges no poden exercir cap altre càrrec.

Actualment, el Govern Estonià és un govern de la majoria i la coalició està formada per tres partits polítics: El Partit de la Reforma (RP), Partit Socialdemòcrata (SDP) i la Unió Pro Pàtria i Res Pública (IRL). Trobem doncs, un govern format per: 

Extret del web: Estonia.eu

Un dels factors que més cal tenir en compte a l’hora d’estudiar tot país és la seva divisió administrativa. En el cas d’Estònia, trobem que en un radi de 45.339 km², hi ha agrupats 15 comtats i 213 unitats administratives amb els governs locals, incloent 30 ciutats i 183 municipis rurals. 

2. DEMOGRAFIA

D'acord amb les estimacions inicials de Statistics Estonia, el nombre de la població d'Estònia del 1 de gener de 2016 va ser de 1.311.800, és a dir, de 1.500 persones menys que en el mateix període de l'any passat. La població va disminuir en 1.400 a causa del creixement natural negatiu (el nombre de morts superava el nombre de naixements) i en 100 a causa de la migració neta negativa (més persones van emigrar fora de les que van immigrar a Estònia). En total, la població d'Estònia va disminuir un 0,1% el 2015. El 2015, la migració externa neta arribar al seu nivell més alt des de la restauració de la independència d'Estònia: 6.600 persones van immigrar cap a Estònia i 6.700 persones van emigrar d'Estònia, de manera que es pot dir que la migració estrangera d’aquest país va ser equilibrada.

3. TAXA D’ATUR

La situació del mercat laboral ha millorat, però el nombre de persones en edat de treballar segueix disminuint. El que juga un paper important en el creixement dels salaris i els ingressos és, entre altres, la pressió dels treballadors sobre els salaris. La pressió salarial no només està causada per un augment en el cost de vida, sinó també per la relativament forta posició dels treballadors en el mercat laboral. Una de les raons és la manca de treballadors en el mercat laboral, ja sigui en certs sectors i ocupacions o al mercat laboral en el seu conjunt. La balança s'inclina a favor dels empleats també per tant la situació econòmica millora i la disminució en el nombre de mà d'obra potencial, que és, al seu torn, influenciat pels canvis demogràfics i la migració. En els últims anys, el nombre de persones en edat de treballar ha disminuït i va ser una mica més de 5.000 persones menys el 2014 que el 2013. A menys que hi hagi canvis dràstics en els indicadors migració, la disminució en el nombre de persones en edat de treballar seguirà estant en concordança amb la disminució general de la població.

4. COMERÇ

Estònia va ser un dels països de la UE que va veure créixer el seu comerç exterior el passat 2014. Igual que l'any anterior, les exportacions van créixer un 2,6% i les importacions un 2,7%. A més de les exportacions de cases de fusta, el creixement també es va veure impulsat per les exportacions de serveis, que creixen un 4,3% cada any. L'augment similar en les exportacions i importacions també significa que les exportacions netes, que han estat positives des de la crisi, han conservat la tendència de l'any anterior. Això és degut principalment a que la demanda interna no ha arribat a la mateixa participació en el PIB que havia tingut durant l'auge econòmic.

5. ECONOMIA I FINANCES

Tal i com podem observar en les taules següents, el 2014, el dèficit públic consolidat va disminuir en la zona de l'euro, així com en els països de la UE, mentre que el deute consolidat de les administracions públiques va augmentar en les dues regions. El 2014, el dèficit públic va ser del 2,4% del PIB a la zona euro i un 2,9% a la UE. El deute del govern, però, va ascendir a 91,9% del PIB a la zona euro i al 86,8% a la UE. Un superàvit es va observar a Dinamarca (1,2%), Alemanya (0,7%), Estònia i Luxemburg (tots dos 0,6%), mentre que els dèficits públics més baixos es van registrar a Lituània (-0,7%), Letònia (-1,4%) i Romania ( -1.5%). En 2014, 12 Estats membres (10 el 2013) va acabar l'any amb un dèficit econòmic més gran que el límit acordat a la UE (-3% del PIB).

Informació extreta de: